7 de setembre, 7.30 de la tarda. Primer dia d’universitat i primera classe de plàstica. Arribem a l’aula, no ens coneixem i ens seiem al primer tamboret que ens sembla. Em sec sola en una taula, encara no he parlat amb ningú, però aviat arriben dos nois fent xivarri i seuen al meu costat.
No sé ben bé com va anar, però des del primer moment sembla que vam connectar, seiem sovint junts i hem format un bon equip de treball. Cadascú de nosaltres aporta al grup coses diferents i que es complementen entre si. A més a més amb ells em sento com a casa, tranquil·la de poder xerrar de gairebé qualsevol cosa.
Un d’ells és l’Arnau. És el més jove, té cara de nen encara, però quan parles amb ell te n’adones que és força madur i té les idees clares del que vol aconseguir a la vida. Hi ha una cosa que em crida molt l’atenció d’ell i és la intel·ligència i el potencial que amaga sota aquesta imatge despreocupada i “passota”. S’implica en les coses, treballa i s’esforça per assolir objectius.
És aquest potencial la seva aportació al grup de treball. Té un munt de bones idees, i del no res en treu alguna cosa. Recordo el dia que vam treballar amb la planxa de fang a plàstica, com va crear una història, un perquè, un rerefons d’aquells objectes i tot amb un clar objectiu final! Va ser increïble! És això el que m’agrada d’ell, la capacitat que té de sorprendre’m, mai sé per on sortirà, tot i que vaig coneixent-lo i a vegades és molt previsible.
Aparentment és un noi extrovertit, molt amigable i xerraire. Gairebé sempre està content i rialler, li encanta pasar l’estona amb els amics i fer broma. Crec que és una persona oberta i tolerant, sempre positiu i amb la visió bona de les coses.
Tot i ser extravertit el que pogut observar d’ell és que es mostra reservat amb la seva vida privada, i són poques les coses que explica de la seva vida personal fora de la facultat.
Una de les poques coses que sé és que és músic, toca en una cobla, i és d’aquí on treu uns calerons per al seu lleure. Sé que volia fer l’especialitat de mestre de música però, com a molts ens ha passat, el canvi de sistema l’ha fet canviar una mica la ruta.
Només hi ha una cosa negativa que pugui dir d’ell, tot i que ell fa que deixi de ser-ho. L’Arnau és impuntual! Però a pesar d’arribar tard, és capaç d’incorporar-se a la feina, a la conversa o a qualsevol cosa que estiguem fent sense cap problema.
Ara, pensant en ell i escrivint aquestes línies me n’adono que aquest noi, que tot just acaba d’aterrar a la meva vida, treu una faceta de mi que feia anys que estava amagada. Tot i saber que no em necessita, l’Arnau fa que em senti com responsable de cuidar d’ell, d’ajudar-lo d’estar-hi pendent. M’inspira tanta tendresa... És com si fos el meu germanet petit, i m’encanta!
Adjunto també el PWP amb el que l'acompanyava. Per a que en veieu la intenció cal que a cada paraula en negreta premeu l'intro a la presentació. Espero que us agradi!
Qui ets tu?
View more presentations from Anna Serrador Sauca.
">
No hay comentarios:
Publicar un comentario