Qui ets tu?

Aquí us deixo la descripció que vaig fer de l'Arnau per a COED:

7 de setembre, 7.30 de la tarda. Primer dia d’universitat i primera classe de plàstica. Arribem a l’aula, no ens coneixem i ens seiem al primer tamboret que ens sembla. Em sec sola en una taula, encara no he parlat amb ningú, però aviat arriben dos nois fent xivarri i seuen al meu costat.
No sé ben bé com va anar, però des del primer moment sembla que vam connectar, seiem sovint junts i hem format un bon equip de treball. Cadascú de nosaltres aporta al grup coses diferents i que es complementen entre si. A més a més amb ells em sento com a casa, tranquil·la de poder xerrar de gairebé qualsevol cosa.
Un d’ells és l’Arnau. És el més jove, té cara de nen encara, però quan parles amb ell te n’adones que és força madur i té les idees clares del que vol aconseguir a la vida. Hi ha una cosa que em crida molt l’atenció d’ell i és la intel·ligència i el potencial que amaga sota aquesta imatge despreocupada i “passota”. S’implica en les coses, treballa i s’esforça per assolir objectius.
És aquest potencial la seva aportació al grup de treball. Té un munt de bones idees, i del no res en treu alguna cosa. Recordo el dia que vam treballar amb la planxa de fang a plàstica, com va crear una història, un perquè, un rerefons d’aquells objectes i tot amb un clar objectiu final! Va ser increïble! És això el que m’agrada d’ell, la capacitat que té de sorprendre’m, mai sé per on sortirà, tot i que vaig coneixent-lo i a vegades és molt previsible.
Aparentment és un noi extrovertit, molt amigable i xerraire. Gairebé sempre està content i rialler, li encanta pasar l’estona amb els amics i fer broma. Crec que és una persona oberta i tolerant, sempre positiu i amb la visió bona de les coses.
Tot i ser extravertit el que pogut observar d’ell és que es mostra reservat amb la seva vida privada, i són poques les coses que explica de la seva vida personal fora de la facultat.
Una de les poques coses que sé és que és músic, toca en una cobla, i és d’aquí on treu uns calerons per al seu lleure. Sé que volia fer l’especialitat de mestre de música però, com a molts ens ha passat, el canvi de sistema l’ha fet canviar una mica la ruta.
Només hi ha una cosa negativa que pugui dir d’ell, tot i que ell fa que deixi de ser-ho. L’Arnau és impuntual! Però a pesar d’arribar tard, és capaç d’incorporar-se a la feina, a la conversa o a qualsevol cosa que estiguem fent sense cap problema.
Ara, pensant en ell i escrivint aquestes línies me n’adono que aquest noi, que tot just acaba d’aterrar a la meva vida, treu una faceta de mi que feia anys que estava amagada. Tot i saber que no em necessita, l’Arnau fa que em senti com responsable de cuidar d’ell, d’ajudar-lo d’estar-hi pendent. M’inspira tanta tendresa... És com si fos el meu germanet petit, i m’encanta!

Adjunto també el PWP amb el que l'acompanyava. Per a que en veieu la intenció cal que a cada paraula en negreta premeu l'intro a la presentació. Espero que us agradi!

Qui ets tu?

View more presentations from Anna Serrador Sauca.

">

Diari de Seminari - 28 d'octubre

Títol de la Sessió: Analitzem notícies
Activitat: per parelles vam buscar una noticia que fes referència al món de l'educació o al dels infants i haviem de fer un petit resum a classe i fer 3 preguntes per a generar debat.
Les noticies eren força diferents, unes més interessants, altres menys, però cadascuna va generar un debat important i enriquidor. Arrel d'una d'elles vàrem fer una activitat proposada per la Berta, una mateixa noticia en varies publicacions, i així, entre tots, vam reflexionar sobre els diversos punts de vista.
No va donar temps de fer totes les noticies i la nostra , el Germán i jo com sempre, va ser al últim moment, i el debat que s'estava engrescant va quedar tallat per a reprendre'l un altre dia.
La nostra notícia parlava de nens amb altes capacitats intel·lectuals i d'una nova mesura que a près la conselleria d'educació, una guia per ajudar a les families d'aquests nens.
Vam escollir aquesta noticia per dues raons: la primera perquè la creiem un tema interessant com a "futurs" mestres i perquè és un pas molt important per a aquest nens que el govern reconegui que tenen necessitats educatives especials. A més a més, casualment, el Germán i jo n'havíem parlat feia uns dies fruit d'una conversa que va derivar en aquest tema.

Valoració Personal: Vaig trobar la sessió súper interessant, vam parlar de temes importants i no tant importants, vam poder veure que pensa cadascú de les coses i sobretot vam treballar temes d'actualitat, que a mi, com a mestre en actiu, m'afecten.
Intento posar-me en el lloc dels altres sempre i sobretot respectar les opinions i visions diferents de les meves, però crec que aquest dia em vaig exaltar una miqueta amb segons quins temes. Suposo que la visió d'una noia de 18 anys que acaba de sortir del batxillerat no pot ser la mateixa que la meva, vuit anys més, mestre, treballant amb nens des dels divuit... la cosa canvia.

Aquestes sessions són difícils de resumir en una frase, són moltes coses les que em parlat i em debatut, poder em quedaria amb una reflexió personal:

"Em de lluitar per una bona qualitat del nostre lloc de treball i les seves condicions, però això no pot afectar als nens, ells no en tenen cap culpa"

I és que realment, el debat sobre suprimir les excursions i colònies coma  mesura de pressió al govern va ser acalorat, i per molt que em diguin... jo no estic d'acord! la nostra finalitat són ells, els petits, i la nostra actuació no ha d'afectar-los.

Diari de Seminari - 26 d'octubre

Títol de la Sessió: Treballem les revistes educatives
Activitat: per parelles vam fer un treball d'investigació sobre una revista educativa escollida prèviament. La Berta no hi era el dijous passat i vam aprofitar per a preparar la nostra exposició. Es tractava que treballéssim amb la nostra revista, quina era la seva estructura, el seu contingut, que ens aportava, a qui va dirigida... un cop fet aquest treball, cada parella exposava la seva revista a classes i d'aquesta manera tots les coneixíem una mica totes.
La meva parella era en Germán, per variar, i com no vam escollir la revista estris. Ambdós hem format part i formem part del món del lleure, primer com a nens, després com a monitors i finalment com a directors. És una revista que ja coneixíem i vam pensar que en podríem treure molt de suc. Vam dedicar unes quantes hores i un parell de dies a treballar-la, a preparar una bona presentació per al grup i a escollir un article que ens motives, com no, d'esport.

Valoració Personal: La sessió tot i que la gent preveia que seria feixuga, va ser força entretinguda i sobretot enqiuidora. Algunes de les revistes les van descriure una mica denses i no ens vam cridar molt l'atenció de llegir-les, però d'altres si, vaig arribar a la conclusió qeu poden ser una bona eina com a mestre i que m'interessa coneixer-les.
La nostra presentació va anar força bé, havíem apuntat un munt de coses i sobretot, la revista ens motivava i ho vam transmetre al grup. El Germán i jo vam quedar súper contents perquè ens va donar la sensació que a la gent li havia agradat la revista, doncs és un material molt pràctic i que ofereix un munt de recursos. Tot i ser bàsicament de lleure, molts dels articles, les activitats i els recursos són aplicables a la educació formal.

És complicat resumir aquesta sessió en una frase, pot ser remarcaria una frase que la Berta i jo vam repetir en varies ocasions, quan la majoria del grup veia les revistes pesades, denses...:

"Quan sigueu mestres ho veureu diferent"

I és que realment, que diferents es veuen les coses a la facultat i més tard quan ets a l'aula.