Podem pintar els somnis!

La setmana passada vam llegir un llibre per a treballar-lo a seminari: Pode

m pintar els somnis! 

Aquest llibre és com un diari del mestre, on la seva protagonista recull les experiències viscudes amb un grup d'alumnes durant un curs sencer. L'escola té una metodologia per projecte, on el nen és l'absolut protagonista i és qui marca les pautes del seu aprenentatge. Al llarg del llibre hi han diverses frases d'aquests nens que m'han sorprès, que no m'han deixat indiferent i que em fan, cada dia més, ser feliç de poder treballar amb aquestes petites personetes. Fan pal·lesa la senzillesa amb la que veuen la vida, no discuteixen, cada un diu la seva però sense menysprear els altres...Us en deixo algunes:

Parlen d'un niu d'un ocell que ha caigut a terra i es pregunten com deuen construïr-los. Un nen diu:

"A més ells no tenen mans ni cel·lo!"

No podia deixar de posar el moment on sorgeix el títol del llibre. Estan fent un mural de la nit com a conseqüència d'un poema llegit a classe, i és un dels infants el que proposa:

"Podem pintar els somnis!"

Després del mural es proposen fer una obra de teatre, representant el dia i la nit, i en la preparació sorgeix la discussió de qui sortira primer si el dia o la nit. Després de la intervenció d'un dels nens la discussió és va donar per finalitzada. Aquest havia dit:

"Ara és de dia, doncs fem primer el dia!"

Un dia el gat que tenen al bosc es posa malalt i se l'enduu un centre d'acollida. La mestra fa recollir als nens els plats del gat, i una nena li va dir:

"A tu t'agradaria que quan estiguessis malalta et traguessin els plats de casa teva?"