Vídeo i Educació. El Llenguatge Audiovisual

Per a poder endinsar-nos i entendre el món del llenguatge audiovisual com a eina educativa vam llegir el primer capítol del següent llibre: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

En aquest capítol es parlar de la "tercera ola" com l'arribada de les noves tecnologies a la humatitat i de com aquestes han afectat les diferents realitats.
Una d'elles l'escola. Per tant, l'educació no pot quedar al marge i s'hi ha d'adaptar, adaptant les formes d'ensenyament i incorporan les noves tecnologies a l'aula.

En concret parla del video, de com la imatge por incidir en la persona i en cadascun dels dos hemisferis del nostre cervell. Aquests intervenen en el pensament humà i en la configuració del pensament.
L'hemisferi esquerra és on es troben les àrees específiques que s'encarreguen de funcions com la lectura i l'escriptura, l'aritmètica, la classificació i la lògica. És per tant l'hemisferi intel·lectual.
L'hemisferi dret en canvi regeix les funcions especial no verbals (el reconeixement de les cares, els records, la reconstrucció mental, la discriminació de sons...). Controla per tant les dimensions artístiques, simbòliques, holístiques, espaialc y musicals de la persona. És doncs l'hemisferi de la sensibilitat, dels sentiments i les emocions.
Veiem doncs com a partir de la imatge, del llenguatge visual, poden canviar les interpretacions de les coses. Un text només estimula l'hemisferi esquerra amb l'abstracció, un anàlisis gramatical i lògic fins a entendre el missatge. Una imatge, una fotografia, estimula l'hemisferi dret i permet conèixer a partir dels sentiments i les sensacions.
No vol dir amb això que eduquem exclusivament amb imatges, però que el llenguatge visual arriba més als nostres alumnes i que si aprenem a expressar-nos visualment aconseguirem una major atenció i millors resultats.