La Historia de l'ordinador

El primers ordinadors eren tan sols màquines per a fer càlculs, amb el temps han esdevinguts màquines per a comunicar-nos.

Un científic nord-americà, Bush, va proposar un nou model per tal de millorar la comunicació científica. Aquest partia de la premissa que l'ordinador calia que operes com la ment humana, és a dir, per associació d'idees. Però era complicat i costos i no va arribar a fer-se realitat.

Un altre nord-americà, Ted Nelson, va pensar en un nou projecte anomenat Xanadoo. Aquest nou sistema era similar al Internet actual, però 30 anys abans. A partir de Xanadoo van aparèixer dos nous conceptes:  l'hipertext i l'hipermèdia. Aquest últim és la combinació de text, sons, imatge i animació, és a dir una xarxa, que al mateix temps pot estar connectada a d'altres xarxes. Aquest projectes tampoc es va fer realitat, hi havia moltes idees però faltava la tecnologia.
Aviat apareixen els programes interactius en CD-Rom, principalment amb propòsits educatius, però els que van tenir més impacte van ser els videojocs. Aquest aprofiten les millors qualitats de la interactivitat: visualitat, sonoritat, moviment, acció, reflexió i participació.

Però amb un CD-Rom la interacció és entre la persona i el programa. Amb la aparició d'Internet les possibilitats es multipliquen. A partir d'ara a part de les funcions educatives i lúdiques, la xarxa Internet permet desenvolupar funcions socials i comercials.
La clau de tot això és doncs la Interfície: el conjunt de grafismes i opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.